Les idees principals que jo he tret d’aquest text són les següents: • El joc no és important en qualsevol ésser humà sinó que és necessari • El joc afavoreix un desenvolupament integral de l’individu, a tots els nivells • Treballar la psicomotricitat en Infantil fa que els xiquets estiguen motivats, es senquen lliures, expressen totes les seues emocions i sentiments • Amb el joc s’ho passen bé i s’integra el component lúdic • El joc es un mitjà per a aproximar-se al món que ens envolta • Hi ha infinitat de tipus de jocs: grupals o individuals, de competència o cooperació...I moltes altres classificacions. Per tant, s’ha d’evitar treballar sempre el mateix joc Aquestes són les meues idees. I vosaltres, què penseu? Bona nit !!
El joc és una activitat de plaer i d'aprenentatge, molt relacionat amb la psicomotricitat i un fenomen existent durant tota l'existència del esser humà.
per als infants qualsevol activitat que es fa és amb la finalitat de divertir-se però per als adults,aquesta mateixa activitat,és converteix en jocs competitius.
per tant, el joc fa sentir plaer, desemvolupar la conducta, ens permet aprendre, ens dona llibertat, potencia la comunicació, permet passar del sensoriomotor al lògic concret,la socialització i la seva conformació de la identitat social,i també permet la integració de l'esquema corporal.
L'article fa una classificació del joc en :
Els jocs tradicionals i moderns ( on apareixen jocs individuals, grupals, cooperatius, competitius...)
i per últim, destaca la importància del joc per al desenvolupament motor (desenvolupament corporal, mental i emocional del nen)
- Joc i psicomotricitat estan molt relacionats. - El joc és necessari per al desenvolupament global dels nens. - Els xiquets juguen per satisfacció i plaer mentre que els adults ho convertim en algo competitiu. - A través del joc els xiquets aprenen sense adonar-se’n, van creant la seua personalitat i identitat, es permet comunicar-se amb altres persones (socialitzar-se), adquirir normes, pautes de conducta, costums i aprenen a reconèixer el seu propi cos i els dels altres. - L’adult és fonamental en el joc ja que és el que té que controlar els aprenentatges que els xiquets van adquirint. - L’adult deu escoltar als nens, ser un company de joc més, tenir en compte els interessos dels xiquets i seleccionar els jocs adequats amb elements que els motiven. - El joc és la millor forma d’aprendre en Infantil.
He de dir que estic conforme quant a les idees que heu extret de l'article. Des del meu punt de vista pense que el joc és un intrument molt lúdic, i a la vegada molt eficaç, per a l'adquicisió de nous coneixements, hàbits, etc. Però pense també que la major part de la gent no veu més enllà i creu que quan deixem que un xiquet/a jugue és pel simple fet de que estiga ocupat i es canse per a que a la nit es dorga més prompte. Dic açò perquè moltes vegades ho he sentit dir a les mares i, sincerament, em sap molt greu.
Pense que deuria donar-se-li més importància de la que té i m'agradaria que en un futur estiguera molt millor vist. El joc no sols és una activitat de xiquets/es, com bé es diu al text. Els adults deuriem implicar-se més en aquests jocs per poder conèixer les sensacions i inquietuds dels nens/es. A més a més, sempre serà més beneficiós per al xiquet/a compartir aquestes experiències amb els pares, mares, tutors... I fins i tot per aquests!!
Com de costum, estic totalment d'acord amb el que penseu sobre l'article. És evident, que totes arribem a les mateixes conclusions sobre la gran importància que té el joc per als xiquets. No obstant, al igual que comenta Julia si és cert que molts dels pares no s'impliquen en l'educació psicomotora dels fills mes enllà del que representa el joc per a d'ells.
El joc sense cap dubte, és la millor forma de compartir amb els xiquets un nou camp d'experienciències, de socibilitzar-se i d'establir un vincle lúdic entre els dues. Jugar amb els nens és gaudir d'ells.
En definitiva, hem d'adonar-se que el joc és molt important per als nens, una forma d'expressar-se i divertir-se entre els seus iguals o amb adults, i hem de transmetre principalement a l'esocla els beneficis i progressos a nivells d'aprenentatge que pot anar descubrint el xiquet quan juga.
La veritat, crec que no hi ha que rebatir res d'aquest article. La idea que millor resumeix aquest text, per a mi, és que el Joc és NECESSARI per al desenvolupament vital dels humans. La seus importància va molt més enllà del simple caire lúdic. Jugar ajuda a desenvolupar i maurar el sistema motriu, psicològic, social i sensorial. És per aixó que pedagogs com Piagiet i Vygotski van intentar realitzar una definició específica del concepte de joc (un de caire més social, l'altre de caire més motriu i d'evolució). El que si queda clar és que, amb ell, APRENEM CONSTANTMENT; ja que no hem d'oblidar que durant tota la vida juguem (inclús quan som adults), sols que amb una diferència: els infants realitzen jocs més cooperatius i els adults més competitius. És en la infancia on complix el principal i més important objeciu: prepara els nens i nenes per a la vida futura: millora les seues capacitats físiques, passa d'un pensament més sensorial cap a un més llògic i cognitiu, l'ajuda a socialitzar-se amb l'entorn i amb els demés, impulsa la seua comprensió cap al món on viu...infinitat de qualitats que ens conformen com a humans que som. És per aixó que, com a adults i futures docents, juguem (mai millor dit), un paper importantíssim en la utilització del joc coma recurs educatiu. Però no val parlar i no fer res, hem ser membres ACTIUS dels jocs dels menuts: hem de ser guies i mediadors del seu aprenentatge mentre juguen, mentre gaudeixen...ja que, encara que els xiquets i xiquetes no es donen conter, som l'espill en el qual es vuen reflexat. Per tant, el joc es una cosa molt molt seriosa.
M'atrevixc a dir que: LA MANERA EN LA QUE HEM JUGAT DE MENUTS, ENS HA CONFORMAT COM A PERSONES ARA!!.
Basicamente, con este texto lo que se pretende es concienciarnos sobre la importancia del juego en el niñ@.
A lo largo de la carrera, todas hemos visto los beneficios que las actividades lúdicas aportan al desarrollo y crecimiento del niñ@. Por tanto, como es lógico, también estoy de acuerdo con cada uno de los principios que habéis comentado.
Aunque, desafortunadamente (y como se ha mencionado a lo largo de vuestros comentarios) aun actualmente no se le da la importancia que merece. Sí, contamos con numerosos autores que nos hablan del valor que tiene el juego (Vygotsky, María Montessori, Mari Carmen Díez Navarro…) pero necesitamos que estas ideas se vean reflejadas en mayor medida en las aulas. Tal como dice Gloria, "ser miembros ACTIVOS en los juegos de los niñ@s", fomentando -a mi juicio- los cooperativos (pues de su antónimo vamos sobrados en la sociedad de hoy).
Y... para despedirme, os dejo una cita de Donald Woods Winnicott:
"Es en el juego y sólo en el juego que el niñ@ o el adulto como individuos son capaces de ser creativos y de usar el total de su personalidad, y sólo al ser creativo el individuo se descubre a sí mismo".
Les idees principals que jo he tret d’aquest text són les següents:
ResponderEliminar• El joc no és important en qualsevol ésser humà sinó que és necessari
• El joc afavoreix un desenvolupament integral de l’individu, a tots els nivells
• Treballar la psicomotricitat en Infantil fa que els xiquets estiguen motivats, es senquen lliures, expressen totes les seues emocions i sentiments
• Amb el joc s’ho passen bé i s’integra el component lúdic
• El joc es un mitjà per a aproximar-se al món que ens envolta
• Hi ha infinitat de tipus de jocs: grupals o individuals, de competència o cooperació...I moltes altres classificacions. Per tant, s’ha d’evitar treballar sempre el mateix joc
Aquestes són les meues idees. I vosaltres, què penseu?
Bona nit !!
xiques!!!
ResponderEliminarjo he trobat com a important que:
El joc és una activitat de plaer i d'aprenentatge, molt relacionat amb la psicomotricitat i un fenomen existent durant tota l'existència del esser humà.
per als infants qualsevol activitat que es fa és amb la finalitat de divertir-se però per als adults,aquesta mateixa activitat,és converteix en jocs competitius.
per tant, el joc fa sentir plaer, desemvolupar la conducta, ens permet aprendre, ens dona llibertat, potencia la comunicació, permet passar del sensoriomotor al lògic concret,la socialització i la seva conformació de la identitat social,i també permet la integració de l'esquema corporal.
L'article fa una classificació del joc en :
Els jocs tradicionals i moderns ( on apareixen jocs individuals, grupals, cooperatius, competitius...)
i per últim, destaca la importància del joc per al desenvolupament motor (desenvolupament corporal, mental i emocional del nen)
espere que us semble be; :D
salutacionssssssssss. ^-^
Hola xiques!!
ResponderEliminarPer a mi les idees principals del text són:
- Joc i psicomotricitat estan molt relacionats.
- El joc és necessari per al desenvolupament global dels nens.
- Els xiquets juguen per satisfacció i plaer mentre que els adults ho convertim en algo competitiu.
- A través del joc els xiquets aprenen sense adonar-se’n, van creant la seua personalitat i identitat, es permet comunicar-se amb altres persones (socialitzar-se), adquirir normes, pautes de conducta, costums i aprenen a reconèixer el seu propi cos i els dels altres.
- L’adult és fonamental en el joc ja que és el que té que controlar els aprenentatges que els xiquets van adquirint.
- L’adult deu escoltar als nens, ser un company de joc més, tenir en compte els interessos dels xiquets i seleccionar els jocs adequats amb elements que els motiven.
- El joc és la millor forma d’aprendre en Infantil.
Bona nit xiques,
ResponderEliminarHe de dir que estic conforme quant a les idees que heu extret de l'article.
Des del meu punt de vista pense que el joc és un intrument molt lúdic, i a la vegada molt eficaç, per a l'adquicisió de nous coneixements, hàbits, etc. Però pense també que la major part de la gent no veu més enllà i creu que quan deixem que un xiquet/a jugue és pel simple fet de que estiga ocupat i es canse per a que a la nit es dorga més prompte. Dic açò perquè moltes vegades ho he sentit dir a les mares i, sincerament, em sap molt greu.
Pense que deuria donar-se-li més importància de la que té i m'agradaria que en un futur estiguera molt millor vist. El joc no sols és una activitat de xiquets/es, com bé es diu al text. Els adults deuriem implicar-se més en aquests jocs per poder conèixer les sensacions i inquietuds dels nens/es. A més a més, sempre serà més beneficiós per al xiquet/a compartir aquestes experiències amb els pares, mares, tutors... I fins i tot per aquests!!
Hola xiques!!
ResponderEliminarCom de costum, estic totalment d'acord amb el que penseu sobre l'article. És evident, que totes arribem a les mateixes conclusions sobre la gran importància que té el joc per als xiquets. No obstant, al igual que comenta Julia si és cert que molts dels pares no s'impliquen en l'educació psicomotora dels fills mes enllà del que representa el joc per a d'ells.
El joc sense cap dubte, és la millor forma de compartir amb els xiquets un nou camp d'experienciències, de socibilitzar-se i d'establir un vincle lúdic entre els dues. Jugar amb els nens és gaudir d'ells.
En definitiva, hem d'adonar-se que el joc és molt important per als nens, una forma d'expressar-se i divertir-se entre els seus iguals o amb adults, i hem de transmetre principalement a l'esocla els beneficis i progressos a nivells d'aprenentatge que pot anar descubrint el xiquet quan juga.
El joc torna a l'adult de nou en xiquet!!!
Bon dia xiques:
ResponderEliminarLa veritat, crec que no hi ha que rebatir res d'aquest article. La idea que millor resumeix aquest text, per a mi, és que el Joc és NECESSARI per al desenvolupament vital dels humans.
La seus importància va molt més enllà del simple caire lúdic. Jugar ajuda a desenvolupar i maurar el sistema motriu, psicològic, social i sensorial. És per aixó que pedagogs com Piagiet i Vygotski van intentar realitzar una definició específica del concepte de joc (un de caire més social, l'altre de caire més motriu i d'evolució). El que si queda clar és que, amb ell, APRENEM CONSTANTMENT; ja que no hem d'oblidar que durant tota la vida juguem (inclús quan som adults), sols que amb una diferència: els infants realitzen jocs més cooperatius i els adults més competitius.
És en la infancia on complix el principal i més important objeciu: prepara els nens i nenes per a la vida futura: millora les seues capacitats físiques, passa d'un pensament més sensorial cap a un més llògic i cognitiu, l'ajuda a socialitzar-se amb l'entorn i amb els demés, impulsa la seua comprensió cap al món on viu...infinitat de qualitats que ens conformen com a humans que som.
És per aixó que, com a adults i futures docents, juguem (mai millor dit), un paper importantíssim en la utilització del joc coma recurs educatiu. Però no val parlar i no fer res, hem ser membres ACTIUS dels jocs dels menuts: hem de ser guies i mediadors del seu aprenentatge mentre juguen, mentre gaudeixen...ja que, encara que els xiquets i xiquetes no es donen conter, som l'espill en el qual es vuen reflexat. Per tant, el joc es una cosa molt molt seriosa.
M'atrevixc a dir que: LA MANERA EN LA QUE HEM JUGAT DE MENUTS, ENS HA CONFORMAT COM A PERSONES ARA!!.
Que penseu???????
SALUT :-)
Basicamente, con este texto lo que se pretende es concienciarnos sobre la importancia del juego en el niñ@.
ResponderEliminarA lo largo de la carrera, todas hemos visto los beneficios que las actividades lúdicas aportan al desarrollo y crecimiento del niñ@. Por tanto, como es lógico, también estoy de acuerdo con cada uno de los principios que habéis comentado.
Aunque, desafortunadamente (y como se ha mencionado a lo largo de vuestros comentarios) aun actualmente no se le da la importancia que merece.
Sí, contamos con numerosos autores que nos hablan del valor que tiene el juego (Vygotsky, María Montessori, Mari Carmen Díez Navarro…) pero necesitamos que estas ideas se vean reflejadas en mayor medida en las aulas. Tal como dice Gloria, "ser miembros ACTIVOS en los juegos de los niñ@s", fomentando -a mi juicio- los cooperativos (pues de su antónimo vamos sobrados en la sociedad de hoy).
Y... para despedirme, os dejo una cita de Donald Woods Winnicott:
"Es en el juego y sólo en el juego que el niñ@ o el adulto como individuos son capaces de ser creativos y de usar el total de su personalidad, y sólo al ser creativo el individuo se descubre a sí mismo".
Un abrazooo!! :)