Xiques! Algunes de les idees principals que jo he trobat d’aquest text són les següents: -L’autor critica a la construcció de les ciutats i els espais que formen part d'ella -Actualment, han disminuït considerablement les possibilitats de joc en els menuts pels carrers de les ciutats -No es tenen en compte les necessitats dels més menuts -Els xiquets demanen una ciutat segura, neta i amb llocs per a jugar i passar-s’ho bé sense cap tipus de perill -Els nens han d’ explorar i gaudir del seu temps lliure.
Crec que no será l'únic comentari que faré, perquè hem pareix un article molt interessant i concienciador. No creieu?. Estic totalment d'acord amb Tere sobre quins son els punts que resumixen en concret aquest article. No obstant. Realitzaré el meu comentari de manera molt més subjectiva. Jo mateixa, m'he n'adone de les dificultats que tinc a l'hora de circular per la ciutat amb bici (cosa que hem fascina i hem desestresa dia a dia): els cotxes et piten, t'insulten, et fan adelantaments per la dreta, et fan gestos amenaçadors...tot açó, dut a la perspectiva dels més menuts fa que aquestos no es senten segurs ni pasetjant per la seua propia ciutat, on naixen i on son criats per les seues families. A més, un detall a destacar i que l'autor no comenta, és que, una ciutat disenyada per al adult en edat de treballar afecta, de manera negativa, al desenvolupament físic i mental dels menuts:no poden correr ni saltar en llibertat, no poden jugar amb seguretat, el consumisme i capitalisme asetja les nostres ments diariament, les ciutats estan contaminades i brutes (recordeu quan podiem ugar al carrer?). Sen's dubte, açó ha anat mermant (encara que no es donem conter) en problemes físics i de salut, sobretot en xiquets/es que viuen a grans ciutats.Tots aquests fets comporten conseqüències catastrófiques que, al llarg de la seua vida van a pagar. No estaria gens malament recuperar de nou l'esperit social i humá de les ciutats... Que en penseu? :-)
Hola xiques!!! Sent l'hora del missatge però no estava a casa. Bo al gra... Des de el meu punt de vista estic totalment d'acord amb vosaltres sobre molts dels aspectes i idees que comenteu sobre l'article com pugen ser els perfils que corren els nanos a les ciutats a més d'altres obstacles del dia a dia com és el carril bici que no esta complet en molts trams de la ciutat (concretament ací a Ontinyent). No obstant aixo, és cert que els xiquets també disposen de molts llocs per a compartir i gaudir de diferents jocs com son els parcs infantils, les biblioteques, els centres d'oci i videojocs entre altres. En conclusió, estic un poc dividida sobre la visió de l'article perquè si és veritat que les ciutats no estan adaptades per als xiquets però també és cert que els molt complexe que les grans ciutats modifiquen els carrers per als ciutadans sinó es lluita pel problema. Aquesta es la meua opinió.. I la vostra? =)
En primer lloc he de dir que estic totalment d'acord amb el que esteu comentant sobre l'article. Pense que és molt difícil que els nostres xiquets i xiquetes puguen jugar tranquil·lament a les ciutats. Fins i tot em pose en el paper de mare i tampoc estaria tranquil·la si el meu fill/a eixira al carrer a jugar. Per tant és necessari que la ciutat canvie. Aquest fet és molt difícil d'aconseguir avui ja que implica una despesa econòmica important i molt de suport i esforç per part de tots els ciutadans; ciutadans que estan molt acostumats a agafar el cotxe per anar a qualsevol lloc (encara que siga a prop), ciutadas que insulten als peatos, ciclistes, etc, perquè les infraestructures no són les adequades...
Per acabar, pense que aconseguir una ciutat per als xiquets (que ens beneficiaria a tots els ciutadans/es) és un canvi molt brusc, ja que la gent s'ha acostumat a aquest tipus de vida. Tot i això, projectes com el de Roma ens obrin els ulls i ens mostren els beneficis que te escoltar un poquet als nostres xiquets i xiquetes.
hola xiques!!! sent el retad jo també i estic també d'acord en totes les vostres refleccions. jo vull destacar les idees que m'han semblat més intersants a aquest article tan "INTERESANT".
crec que seria genal :
1. Proporcionar a totes les personas un ambiente adequat ( com be diu) l'article , per a totes las fases de la seua vida, desde la infacia fins la avançada edat.
2. El desemvolupament de aquestes ciutats en les que vivim, la perdida d'una identitat
3. que no existeixca la segregació y especializació dels espais y de las competencies.
4. que trist es que abans la casa era el ámbito de la seguridad, de las necesitats esenciales,dels deures… per tant, hi había que ixir per a trovar-se amb els amics, jugar , ir al cine…
tenien eixa il.lusio per retrovar-se, contar-se, gaudir de eixe temps lliure....Hui en dia, en canvi, lo que mes esperen els infants es aplegar a casa perque ahi troven descans cultural, afectiu , de comunicació….la casa acollix la ciutat sansera, es un espai autosuficient.
La ciudad a fet un canvi en el benefici d'una minoría i aixo es un preu que tenen que pagar els infants molt alt.
ells viuen mal, no podem viure ninguna de les experiencies fundamentals per al seu desenvolupamen..
hi ha dues condicions fundamentals que han desaparegut: el temps lliure y l'espai public compartit.
el temps llire del xiquet s'ha convertit en un temps organitzat y dedicat a activitats varies en casa o fuera , rigurosamente programadas i normalmente de pagament.
la ciudat s'ha oblidat dels infants,
i per conclure la proposta de projecte de cambiar realmente la ciutat; per al meu punt de vista algo UTOPIC pero molt recomanable per al seu benestar.
En primer lloc, volia dir que estic d’acord en moltes de les vostres opinions i pense que aquest article reflexa clarament la vida dels nens/es a les ciutats. Però crec que afortunadament en els pobles encara no hem arribat a eixos extrems encara que si no fem alguna cosa prompte, acabarem en la mateixa situació. És cert que la ciutat ja no es un lloc on es pot gaudir del joc i la diversió ja que els espais públics no són compartits més bé són envaïts pels cotxes, bicis (que porten els adults), etc.
D’altra banda, la vida avui en dia està molt planificada i plena d’activitats extraescolars que no deixen als nens sortir al carrer ni desenvolupar la seua autonomia. Quan recorde la meua infància em veig sempre al carrer, jugant i fent maldats..jiji Q bé ho pasavem!!! I ara veig que els xiquets no poden ni creuar el carrer sense un adult.
Finalment, dir que el article proposa canviar les ciutats a partir de les aportacions dels xiquets i pense que és una bona idea encara que suposaria un cost que avui en dia no podem assumir.
He llegit tots els vostres comentaris. Intentaré no repetirme i oferirvos un punt de vista personal:
M'encanta la crítica del tiet "Frato". I, sobretot, m'he sentit molt identificada amb l'aspecte de la sobreprotecció dels nens. De fet, els meus pares, apenes em permitien eixir de casa per por. I pense, que moltes vegades resulta pitjor el remei que l'enfermetat. Què vull dir? Aquest fet em va perjudicar sobretot en la meua infantesa: no em socialitzava (encara que no ho parega, jj); em sentia molt asoles;, visquent en una "burbuja" que no em va permetre viure experiències -com altres xiquets i xiquetes- que m'hagueren enfortit com a persona... En certa manera vos confese que moltes vegades em senc com una xiqueta que encara està descobrint el món... Per tot açò, crec fermament que la proposta de "Fratet" -encara que molt UTÒPICA, com ha dit Marga al seu comentari- seria perfecta per als xiquets i xiquetes.
Però, tal com tinguem el panorama a l'actualitat, amb un sistema que està tirant per terra l'educació... i només mira pels seus interessos... què passarà amb aquesta idea...?? quedara en l'aire! com sol passar amb aquest tipus de propostes, perquè lamentablement no tenen els recursos ni els recolçaments necessaris. Una pena...
Bé xiques! Ja hem fet totes la nostra valoració sobre el primer article i la veritat és que estic molt d'acord amb totes les interpretacions que heu fet del text perquè sí que és veritat que cada vegada, els pobles i les ciutats són més insegures i que, en el meu cas, al igual que el de Cris, els meus pares també m'han protegit molt i ma mare sempre m'acompanyava a tots els llocs. I també opine que el propòsit de l'autor és bastant utòpic perquè hi hauria que canviar moltíssimes coses i actualment, és quasi o totalment impossible per a mi. Bé doncs, crec que ja podem comentar cadascuna aquest text en el blog del mestre. I per a la pròxima setmana, l'altre article. Bona nit a totes :)
Tonucci...un gran mestre i visionari!!!! Perque és des pocs que sap entendre el món dels menuts.
ResponderEliminarXiques!
ResponderEliminarAlgunes de les idees principals que jo he trobat d’aquest text són les següents:
-L’autor critica a la construcció de les ciutats i els espais que formen part d'ella
-Actualment, han disminuït considerablement les possibilitats de joc en els menuts pels carrers de les ciutats
-No es tenen en compte les necessitats dels més menuts
-Els xiquets demanen una ciutat segura, neta i amb llocs per a jugar i passar-s’ho bé sense cap tipus de perill
-Els nens han d’ explorar i gaudir del seu temps lliure.
Què heu trobat vosaltres??? Un beset
Hola xiques. Perdó pel retard:
ResponderEliminarCrec que no será l'únic comentari que faré, perquè hem pareix un article molt interessant i concienciador. No creieu?.
Estic totalment d'acord amb Tere sobre quins son els punts que resumixen en concret aquest article.
No obstant. Realitzaré el meu comentari de manera molt més subjectiva. Jo mateixa, m'he n'adone de les dificultats que tinc a l'hora de circular per la ciutat amb bici (cosa que hem fascina i hem desestresa dia a dia): els cotxes et piten, t'insulten, et fan adelantaments per la dreta, et fan gestos amenaçadors...tot açó, dut a la perspectiva dels més menuts fa que aquestos no es senten segurs ni pasetjant per la seua propia ciutat, on naixen i on son criats per les seues families. A més, un detall a destacar i que l'autor no comenta, és que, una ciutat disenyada per al adult en edat de treballar afecta, de manera negativa, al desenvolupament físic i mental dels menuts:no poden correr ni saltar en llibertat, no poden jugar amb seguretat, el consumisme i capitalisme asetja les nostres ments diariament, les ciutats estan contaminades i brutes (recordeu quan podiem ugar al carrer?). Sen's dubte, açó ha anat mermant (encara que no es donem conter) en problemes físics i de salut, sobretot en xiquets/es que viuen a grans ciutats.Tots aquests fets comporten conseqüències catastrófiques que, al llarg de la seua vida van a pagar. No estaria gens malament recuperar de nou l'esperit social i humá de les ciutats... Que en penseu? :-)
Hola xiques!!!
ResponderEliminarSent l'hora del missatge però no estava a casa.
Bo al gra...
Des de el meu punt de vista estic totalment d'acord amb vosaltres sobre molts dels aspectes i idees que comenteu sobre l'article com pugen ser els perfils que corren els nanos a les ciutats a més d'altres obstacles del dia a dia com és el carril bici que no esta complet en molts trams de la ciutat (concretament ací a Ontinyent).
No obstant aixo, és cert que els xiquets també disposen de molts llocs per a compartir i gaudir de diferents jocs com son els parcs infantils, les biblioteques, els centres d'oci i videojocs entre altres.
En conclusió, estic un poc dividida sobre la visió de l'article perquè si és veritat que les ciutats no estan adaptades per als xiquets però també és cert que els molt complexe que les grans ciutats modifiquen els carrers per als ciutadans sinó es lluita pel problema.
Aquesta es la meua opinió.. I la vostra? =)
Bona vesprada xiques,
ResponderEliminarEn primer lloc he de dir que estic totalment d'acord amb el que esteu comentant sobre l'article. Pense que és molt difícil que els nostres xiquets i xiquetes puguen jugar tranquil·lament a les ciutats. Fins i tot em pose en el paper de mare i tampoc estaria tranquil·la si el meu fill/a eixira al carrer a jugar. Per tant és necessari que la ciutat canvie. Aquest fet és molt difícil d'aconseguir avui ja que implica una despesa econòmica important i molt de suport i esforç per part de tots els ciutadans; ciutadans que estan molt acostumats a agafar el cotxe per anar a qualsevol lloc (encara que siga a prop), ciutadas que insulten als peatos, ciclistes, etc, perquè les infraestructures no són les adequades...
Per acabar, pense que aconseguir una ciutat per als xiquets (que ens beneficiaria a tots els ciutadans/es) és un canvi molt brusc, ja que la gent s'ha acostumat a aquest tipus de vida. Tot i això, projectes com el de Roma ens obrin els ulls i ens mostren els beneficis que te escoltar un poquet als nostres xiquets i xiquetes.
hola xiques!!!
ResponderEliminarsent el retad jo també i estic també d'acord en totes les vostres refleccions.
jo vull destacar les idees que m'han semblat més intersants a aquest article tan "INTERESANT".
crec que seria genal :
1. Proporcionar a totes les personas un ambiente adequat ( com be diu) l'article , per a totes las fases de la seua vida, desde la infacia fins la avançada edat.
2. El desemvolupament de aquestes ciutats en les que vivim, la perdida d'una identitat
3. que no existeixca la segregació y especializació dels espais y de las competencies.
4. que trist es que abans la casa era el ámbito de la seguridad, de las necesitats esenciales,dels deures… per tant, hi había que ixir per a trovar-se amb els amics, jugar , ir al cine…
tenien eixa il.lusio per retrovar-se, contar-se, gaudir de eixe temps lliure....Hui en dia, en canvi, lo que mes esperen els infants es aplegar a casa perque ahi troven descans cultural, afectiu , de comunicació….la casa acollix la ciutat sansera, es un espai autosuficient.
La ciudad a fet un canvi en el benefici d'una minoría i aixo es un preu que tenen que pagar els infants molt alt.
ells viuen mal, no podem viure ninguna de les experiencies fundamentals per al seu desenvolupamen..
hi ha dues condicions fundamentals que han desaparegut: el temps lliure y l'espai public compartit.
el temps llire del xiquet s'ha convertit en un temps organitzat y dedicat a activitats varies en casa o fuera , rigurosamente programadas i normalmente de pagament.
la ciudat s'ha oblidat dels infants,
i per conclure la proposta de projecte de cambiar realmente la ciutat; per al meu punt de vista algo UTOPIC pero molt recomanable per al seu benestar.
muaaaaaaaaaa
Hola xles!!!
ResponderEliminarEn primer lloc, volia dir que estic d’acord en moltes de les vostres opinions i pense que aquest article reflexa clarament la vida dels nens/es a les ciutats. Però crec que afortunadament en els pobles encara no hem arribat a eixos extrems encara que si no fem alguna cosa prompte, acabarem en la mateixa situació.
És cert que la ciutat ja no es un lloc on es pot gaudir del joc i la diversió ja que els espais públics no són compartits més bé són envaïts pels cotxes, bicis (que porten els adults), etc.
D’altra banda, la vida avui en dia està molt planificada i plena d’activitats extraescolars que no deixen als nens sortir al carrer ni desenvolupar la seua autonomia. Quan recorde la meua infància em veig sempre al carrer, jugant i fent maldats..jiji Q bé ho pasavem!!! I ara veig que els xiquets no poden ni creuar el carrer sense un adult.
Finalment, dir que el article proposa canviar les ciutats a partir de les aportacions dels xiquets i pense que és una bona idea encara que suposaria un cost que avui en dia no podem assumir.
xletes!! Vinga, vaig a practicar el valencià..xDD
ResponderEliminarHe llegit tots els vostres comentaris. Intentaré no repetirme i oferirvos un punt de vista personal:
M'encanta la crítica del tiet "Frato". I, sobretot, m'he sentit molt identificada amb l'aspecte de la sobreprotecció dels nens.
De fet, els meus pares, apenes em permitien eixir de casa per por. I pense, que moltes vegades resulta pitjor el remei que l'enfermetat. Què vull dir?
Aquest fet em va perjudicar sobretot en la meua infantesa: no em socialitzava (encara que no ho parega, jj); em sentia molt asoles;, visquent en una "burbuja" que no em va permetre viure experiències -com altres xiquets i xiquetes- que m'hagueren enfortit com a persona... En certa manera vos confese que moltes vegades em senc com una xiqueta que encara està descobrint el món...
Per tot açò, crec fermament que la proposta de "Fratet" -encara que molt UTÒPICA, com ha dit Marga al seu comentari- seria perfecta per als xiquets i xiquetes.
Però, tal com tinguem el panorama a l'actualitat, amb un sistema que està tirant per terra l'educació... i només mira pels seus interessos... què passarà amb aquesta idea...?? quedara en l'aire! com sol passar amb aquest tipus de propostes, perquè lamentablement no tenen els recursos ni els recolçaments necessaris. Una pena...
Bé xiques! Ja hem fet totes la nostra valoració sobre el primer article i la veritat és que estic molt d'acord amb totes les interpretacions que heu fet del text perquè sí que és veritat que cada vegada, els pobles i les ciutats són més insegures i que, en el meu cas, al igual que el de Cris, els meus pares també m'han protegit molt i ma mare sempre m'acompanyava a tots els llocs. I també opine que el propòsit de l'autor és bastant utòpic perquè hi hauria que canviar moltíssimes coses i actualment, és quasi o totalment impossible per a mi.
EliminarBé doncs, crec que ja podem comentar cadascuna aquest text en el blog del mestre. I per a la pròxima setmana, l'altre article.
Bona nit a totes :)